HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Gotim Bru 2009

UN VALOR SEGUR.

Aquest és un d'aquells vins, amb el que sempre quedaràs bé, un vi de diari, ja que el seu preu ho permet, però també un vi que pots portar a un sopar a casa uns amics i no defraudarà a ningú, sinó tot al contrari.
Penseu que aquesta és una opinió totalment personal, segur que hi ha gent que aquest vi no li agradarà, i és totalment respectable tant una opinió com l'altre, tot és qüestió de gustos.

DO. COSTERS DEL SEGRE.
Bodega Castell del Remei.
Cupatge d'Ull de llebre, garnatxa, cabernet sauvignon, merlot i syrah i una criança de 10 mesos en barriques de roure francès i americà.
És d'un color cirera, fosc brillant, i mig cobert amb un rivet lilós.
Al nas fruita vermella i negra madura amb tocs florals i torrats i algun record mineral, tot molt ben combinat, equilibrat, balsàmic.
A la boca és llaminer i suau, les sensacions del nas tornen a la boca, amb uns tanins molt ben integrats i bona acidesa que li dóna una bona sensació de frescor, final bastant persistent.

Val molt la pena, és d'aquells vins que apareix força a les cartes dels restaurants de per aquí, o sigui que és fàcil de que us el trobeu. El preu en un restaurant no hauria de passar dels 14 euros, per anar bé, però ja sabem que a vegades...., per no dir sempre. Jo el vaig trobar aquest dissabte, en una carta d'un restaurant d'Artés per 12,80 euros!!!!!!! Així és com hauria de ser sempre.



El preu, sobre els 7 euros.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada