HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



GR-174 2011

UN SENDER PLE D'ENCANT QUE TRAVESSA EL PRIORAT.

Dissabte migdia, avui estic molt content per diverses raons que ara no vénen al cas. Per aquesta raó, avui, he decidit obrir un vi molt fresc, jove, divertit, molt agradable i intens. Un vi, que realment, és fantàstic. Va! Que c....llns!!! Us explicaré perquè estic tant feliç avui.
A part de ser un apassionat del vi, jugo a pàdel i m'encanta, estic inscrit a la lliga catalana amb el meu club i avui he jugat i he guanyat. I vosaltres direu?... N'hi ha per tant? Doncs sí, bloggers!!! El problema és que no guanyem gaires vegades, i no és que siguem dolents, tenim molt mala sort, com el Barça últimament. Bé, no parlem del Barça que em poso de mala llet!!.
A lo que anàvem, obrir i degustar aquest vi, és probablement la millor manera d'experimentar el Priorat, tota la seva bellesa, el seu encant, el seu terrer, els seus aromes, i tot des de casa. Aquesta és la gran màgia del vi, et permet endinsar-te a qualsevol lloc del planeta sense moure't de casa.
Dinar a casa amb uns amics d'aquells "Sumeliers", el menú d'avui pollastre i patates al caliu.

DO. PRIORAT.
Celler Casa Gran de Siurana.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon amb una criança de 9 mesos en roure francès.

A la vista, color cirera picota molt intens, amb rivet violaci, de capa alta, molt brillant i amb una llàgrima engalipadora.
Al nas és molt expressiu, destaquen les notes de fruita vermella fresca, gerds, groselles, maduixes silvestres, combinades amb tocs florals, balsàmic, records a menta i suaus torrats, aquest vi és fantàstic.
A la boca, entrada amplia, molt llaminer, fresc, bona acidesa i  amb uns tanins vellutats amb records dolços, la fruita equilibrada amb els subtils torrats, i una certa mineralitat, final persistent.


Un gran Priorat a un petit preu 10 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada