HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Tramp 2011

UN AGRADABLE DESCOBRIMENT

Tramp va arribar vagabundejant a la finca i es va convertir en un fidel guardià i amic.
Aquesta és una mica la història d'aquest vi en homenatge a aquest fidel amic d'aquest celler dels Hostalets de Pierola.
Una sorpresa molt agradable, aquest vi ha estat tot un descobriment per casualitat. Un dissabte al matí decidim passar el dia a Barcelona amb la família, i jo, com sempre, tinc algunes parades obligades, no gaires o la parenta comença a bufar. Una d'aquestes parades és a Vila Viniteca, un celler que hi ha en un carreró al començament de Via Laietana. Un lloc realment interessant on pots trobar gairebé qualsevol referència que busquis, he dit gairebé! Ara no us penseu que tenen tots els vins del planeta!.
Baixem caminant des de Plaça Catalunya, tot fent un tomb, Portal de l'Àngel, la Catedral, la Plaça Sant Jaume..., així tot es fa més amè per tots. Arribem a la bodega i em prenc el meu temps, observant i gaudint de la gran varietat de referències en les prestatgeries, tot sense deixar d'observar les reaccions de la dona, i intentant donar l'impressió d'anar per feina, es tracta de gaudir amb la família . Després d'uns quinze minuts d'èxtasi i felicitat, em decideixo per tres vins, un d'ells aquest Tramp2011, un vi de casa, i aquest en concret, de molt aprop, i també, perquè m'ha fet gràcia l'etiqueta.
Abans de començar amb l'explicació de les sensacions, explicar-vos que és un vi força complexe, molt interessant i amb algunes sensacions noves molt peculiars. Us dic tot això perquè mentre l'estàvem gaudint durant el sopar, un dels "Sumeliers" de la taula, va expressar la seva primera impressió al nas que li va provocar el vi, tot de manera informal i en mig d'una conversa divertida i amigable al voltant d'aquesta ampolla, i una mica influenciada per l'etiqueta de l'ampolla, suposo...
Literalment el comentari va ser:
- el gos aquest, el Tramp, està viu o mort?
- viu.
- segur? Perquè aquest vi té aromes a "Perro Muerto" !!!!
No faré cap comentari al respecte, és una opinió del tot respectable.

DO. CATALUNYA.
Celler Can Grau Vell.
Cupatge de Syrah, Garnatxa, Monastrell, Cabernet Sauvignon i Marcelan amb una criança de nou mesos en bótes de roure francès.

A la vista, color cirera de gran intensitat amb el rivet lilós, net i brillant, amb bona càrrega glicèrica com deduïm per la seva llàgrima, lenta i preciosa.
Al nas, complexe, d'entrada intensos aromes a sotabosc, terra mullada, al terrer, amb la fruita negre i vermella molt madura, com melmelada, balsàmic i amb bons torrats de la fusta, que mica en mica evolucionen donant sensacions torrefactes molt agradables.
A la boca és potent, però amb un pas suau, amb uns tanins molt domats, agradables, dolços, llaminer, amb un bon equilibri entre la fruita i els torrats, bona acidesa que li aporta frescor, final llarg i persistent. Feina ben feta!!!



El preu d'aquest "Perro Muerto" uns 12 euros.
Salut!!





1 comentari:

  1. Realment, en aquest món tant complex que tot just ara estem descobrint, és molt important poder verbalitzar aquelles sensacions que obtenim a través dels nostres sentits. És per això, que l'olor a gos difunt es podria fàcilment relacionar amb humitat, sotabosc, terra mullada.... Poc a poquet n'anirem aprenent gràcies al Gran Mestre Sumelier...

    ResponElimina