HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vega de la Reina 2010

DES DE RUEDA, AMB AMOR.

Divendres vespre, no hi ha millor manera de començar el cap de setmana, que obrint una ampolla de vi. Avui toca sopar oriental, més concretament sushi, o sigui, que tinc l'excusa perfecte per obrir aquesta ampolla, un vi de Rueda, un dels vins que em queden del lot de cata, ho recordeu, oi?.
Sempre és un plaer obrir una ampolla que és totalment desconeguda, de la qual no tens moltes expectatives, amb això em refereixo que esperes un Rueda com molts d'altres, i que el resultat és tot una sorpresa molt satisfactòria. És per això que tot aquest món és tant màgic i fascinant.

DO.RUEDA
Celler Marqués de la Concordia Hacienda Zorita.
Monovarietal de Verdejo.
A la vista, color groc palla molt brillant i amb reflexos verdosos, llàgrima densa.
Al nas és molt expressiu, molt aromàtic, pinzellades d'herbes aromàtiques, notes cítriques i de fruites tropicals amb tocs anisats i algun record molt subtil de pastisseria.
A la boca, expressiu, intens, fresc, untuós, bon cos, tornen els records herbacis i de fruita, bona amargor final que li aporta molta persistència.
Us he de dir, que de moment és el millor Rueda que he provat, totalment recomanable.




El preu uns 6 euros.
Qualitat-preu un deu!!!


                                           偉大なワイン、少しバッタ   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada