HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vinyes Domènech

PASSIÓ, RESPECTE I HUMILITAT, GRÀCIES JOAN IGNASI.

Avui us explicaré una història, una bella història d'amor, el descobriment d'un paisatge, d'unes vinyes, d'un paratge màgic, inèdit, d'un lloc ple de pau, de passió, de respecte i sobretot de molta humilitat, on és respira amor i felicitat per tot el seu entorn, des de dalt, les vinyes del Teixar fins a les vinyes del Bancal.
A uns tres kilòmetres de Capçanes, per una pista estreta, cimentada, envoltada de vinyes i oliveres durant tot el seu recorregut enrevessat, ple d'embulls, resseguint i serpentejant les terres i boscos del Montsant i travessant vàries vegades una petita riera, finalment arribem a Vinyes Domènech.


Situada als peus de les serres de Llaberia i el Montalt, amb el Mediterrani a l'esquena, a uns deu kilòmetres, i la serra del Montsant al Nord, i amb una altitud d'uns 500 metres, les vinyes gaudeixen d'un microclima propi, i amb una verema força tardana, cap a finals d'Octubre, fa que els seus vins expressin al màxim la terra i el fruit, frescos, profunds, i possiblement amb molt del caràcter i l'emprempta del seu creador.


Arribem al Celler, allà ens espera el propietari, en Joan Ignasi Domènech, abans de continuar deixeu-me que m'introdueixi una mica dins d'aquesta persona tant entranyable, que ara puc dir, vaig tenir la gran sort de conèixer i gaudir de la seva companyia durant una curta però intensa estona.
Una persona, que en principi no tenia cap vinculació amb el món del vi, però que l'any 2002, si la memòria no em falla, es va enamorar, d'un lloc i un paisatge, i amb el recolzament de la seva família va crear la seva pròpia bodega, Vinyes Domènech en un entorn idíl·lic, amb 10 ha. de vinyes, sinó recordo malament, i situades dins un espai natural protegit. En Joan Ignasi és un personatge que desprèn tranquilitat, passió, felicitat i un gran amor per la seva feina, una persona que t'engalipa des de el primer glop, profund, intens, ampli, sense astringències, subtil, de pas sedós, persistent i sobretot equilibrat.
Una persona que et parla de les seves vinyes i els seus vins amb tendresa, que es preocupa diàriament, que mima les vinyes i aquestes li agraeixen aquest esforç i li donen lo millor de si. La terra et torna el que li dones.
Després d'aquest petit punt i apart, vàrem tenir el plaer de fer la visita al Celler amb ell personalment, i podem dir que vàrem tenir el gran no!.... l'inmens!!! privilegi de tastar vins, directament de les bótes, vins que encara no estan al mercat, i alguna altre sorpresa que ens tenia preparada en Joan Ignasi.
El primer vi que ens va donar a catar, fou el Furvus 2011, un vi fantàstic, i quin gran privilegi, garnatxa i merlot, un vi, femení, fresc, suau, molt perfumat, llaminer, balsàmic i amb un fons mineral, la subtilesa i elegància del Montsant, ufff!!! això promet!!.
Un dels vins que volia comprar aquí al celler, era el Rita, el vi blanc de la bodega, però per desgràcia meva, estava esgotat!!!! Nooooo!!!, però en Joan Ignasi, va tenir el detall de deixar-nos catar el Rita 2012 directament des de el Dipòsit Inox., quin gran privilegi, garnatxa blanca i macabeu, aromes intensos, afruitats, pera i préssec, amb molt de cos i volum, especiat, untuós, i molt persistent, un vi més complexe, capaç de maridar amb plats elaborats, arrossos, carns, peixos al forn, etc... Un vi amb caràcter.
Però lo millor encara havia d'arribar, entrem a la sala de barriques, allà on reposen les pròximes anyades que sortiran al mercat del Teixar, el Furvus i el Bancal, i en un racó de la sala, dues barriques a part de les altres, soles, en la foscor..., que són aquestes barriques??? Carinyena!!! Sí! Només dues, d'un nou projecte, d'una aposta personal, per extreure de la terra i la vinya el millor d'aquest Samsó. El millor de tot això és que el vàrem poder catar, mil gràcies, perquè sé, que possiblement no tindré el privilegi de poder adquirir una d'aquestes ampolles quan surtin al mercat, ja que de dues barriques no en sortiran gaires, això si és que finalment decideix treure-les al mercat, per aquesta raó, repeteixo, mil i una gràcies!!!.


Que puc dir del vi, espectacular, intens al nas, fruita negra i vermella, amb records a maduixetes silvestres, tocs florals fantàstics, acompanyats d'uns bons especiats, canyella, regalèssia, amb un subtil fons mineral, un vi suau, molt elegant, amb una pinzellada làctica, cremós, records de pastisseria que li aporta més complexitat, fresc i profund, un vi extremadament delicat, que vaig tenir la sort de gaudir-lo dins la sala de barriques de Vinyes Domènech, que més es pot demanar??
Després d'aquest festival de vins, tornem al hall del celler allà triem entre Furvus o Bancal del Bosc, jo personalment Furvus, agafem la copa sortim a fora, ens asseiem a la fantàstica terrassa exterior amb unes vistes que enterboleixen les mirades, mentre gaudim de la copa i reflexionem una estona, en silenci, i intentem pair mica en mica el bombardeig de sensacions i vivències adquirides.
Va ser una tarda màgica, intensa i inoblidable, que com tot, tant bo com dolent s'acaba, però que tan sols creuar la porta al sortir, vaig tenir clar que allà, jo hi tornaria.





Una cosa ens queda pendent Joan Ignasi, un favor que em vas demanar, quan obri el Teixar 2008 que tinc al celler et trucaré, el teu compromís és la meva passió i la teva passió és el meu compromís...

Salut!!

Dia per recordar, 4 de Maig de 2013

1 comentari:

  1. He pogut llegir aquestes paraules, i ha estat com tornar a viure una jornada intensa, i difícilment igualable.
    Moltes mercès a tots els participants.

    ResponElimina