HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Jaume Grau i Grau GRATVS criança 2009

ELS GRANS DE MAIANS.

Quina gran sorpresa aquest Diumenge! Sincerament aquest vi era un total desconegut per a mí, ha estat una recomanació del Sr.Ramon, i avui l'ha clavat!, ja no cal que jo li digui el que ha de comprar, ara ja no, el que ha de fer és no comprar-ne més que ja el portaré jo, és lo mínim després de gorrejar cada diumenge a casa seva, a veure si el tercer en discòrdia es sent al.ludit. I ara que parlo d'ell, us he de confessar que no porta vi perquè no s'atreveix, segons m'ha dit un ocellet, té por de no estar a l'alçada. Tranquil germanet estem amb tu, si realment és aquest el problema, nosaltres, la familía, et recolzarem sempre, sempre estarem al teu costat,  per això estem aquí.
Ànims que tu pots!!.


D.O. PLA DE BAGES.
Celler Jaume Grau i Grau.
Cupatge de Merlot i Ull de Llebre, amb una petita criança en bótes de roure francès i americà.
A la vista, color cirera de capa mitja amb rivet granatós, llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas és una explosió de fruita vermella silvestre molt fresca acompanyada de subtils records de herbes aromàtiques de bosc, vainilla, coco, sobre un fons torrat molt lleuger, que amb el temps evoluciona cap a subtils cacaus.
A la boca és suau, golós, saborós, amb una correcta estructura, fàcil de veure, amb la fruita molt present, bona acidesa i una tanicitat marcada però controlada, agradable, bona persitència en boca i final correcte.
Un altre vi molt divertit, que invita a veure.


Diu el Sr. Ramon que uns 9 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada