HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Blanc de Pacs 2012

BLANC SINCER.

Digues-me rar, especial, difícil, o senzillament que no hi entenc res, possiblement sigui això últim, sense cap mena de dubte, però aquest blanc em va engalipar de dalt a baix, i segurament és un vi senzill, planer, gens complexe, però treballat amb respecte i seriositat, i ja us dic jo que això es nota, bé o això és el que jo em penso, ja us he dit mil vegades, que sóc un humil aficionat, apassionat i flipat d'aquest fantàstic món, que l'únic que intento és aprendre cada dia una miqueta més.
Aquest és un vi que recordaré, segurament va ser tot una bona conjunció de tots els elements possibles, perquè la meva percepció sensorial fos tan extraordinària. No ho sé, el que sí sé, és el que recordaré, el vi sobretot, però també, el lloc, les persones...


D.O. PENEDÈS.
Celler Parés Baltà.
Cupatge de les tres varietats estrella per realitzar el cava, Parellada, Xarel.lo i Macabeu.
A la vista color groc palla pàl·lid amb algun petit to verdós, net i molt brillant. (potser va ser el seu color enlluernador...).
Al nas fruita blanca tropical intensa, records de pinya acompanyats per subtils aromes cítrics i per tocs d'herbes de bosc, em recorda al fonoll, aromes molt persistents.
A la boca és suau, fresc, sensació untuosa?, molt agradable, amb ganes de beure, gran acidesa, afruitat,  amb un toc amarg final, molt subtil, que el fa més interessant. Final intens.
Un molt bon vi!.



El preu, el millor de tot, 5 euros!!!! Això sí, 10 al restaurant mirant al mar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada