HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Maragda 2012

L'ETERNA JOVENTUT.

En l'antiguitat la Maragda simbolitzava l'eterna joventut, que és com em sento jo ara que ja en tinc..., bé, els que tinc. Aquests dies portem un bon ritme de cates, ja que cada dia intentem que les vins siguin diferents i si pot ser novetats per al blog, de moment ho estic aconseguint, també m'agradaria que hi haguessin més vins vermells, però això és més difícil si amb la persona que t'acompanya no li agraden. Està quedant bastant clar que són unes vacances blanques!, tot i que en algun restaurant he tingut la sort de trobar alguna ampolla interessant de 50 cl de vi vermell. No és el cas del sopar d'avui, la mestressa mana, avui gaudirem d'aquest fantàstic Maragda, acompanyat d'un espectacular rissotto de gambes de Palamós.
Per cert, el restaurant preciós i molt acollidor.



D.O. EMPORDÀ.
Mas LLunes vinyes i cellers.
Cupatge de Garnatxa blanca, Garnatxa roja i Macabeu
A la vista color groc palla brillant amb alguns reflexes daurats, net, dens
Al nas és intens i profund, on destaquen els aromes de fruita blanca tropical, dolça, plàtan, pinya, i subtils herbacis.
A la boca és fresc, lleuger i a l'hora untuós, records de la fruita trobada al nas i amb un subtil final salí, força persistent i llarg.
Un molt bon vi, sí Senyor!!!


El preu al restaurant 14 euros.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada