HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Edetària blanc 2011

SENZILLAMENT  EXTRAORDINARI.

Poques vegades una nit pot arribar a ser tant especial, difícilment s'ajunten tantes casualitats que poden portar a una vetllada tant singular. I és que de vegades un sol vi és capaç de tot això. En aquest cas, dissabte nit, sopar a casa, el menú, closca i més closca, festival de closca!!!!, els acompanyants dos vins fantàstics, però el que ens ocupa i ens va engalipar de cap a peus, l'Edetària blanc, i els afortunats, uns amics i jo mateix. Aquesta màgica nit és va convertir en un despertar de noves sensacions, d'un plaer i una felicitat, que fins al dia que ens ocupa, mai havia sentit en un vi blanc.
Des de Dissabte nit sóc un home nou, hi havia vida abans de l'Edetària?.., realment, ja ni ho recordo.




D.O. TERRA ALTA.
Celler Edetària.
Cupatge de Garnatxa blanca i Macabeu amb una criança de vuit mesos en bótes de roure francès.
A la vista color or nou intens i brillant amb una llàgrima densa i cremosa, lenta.
Al nas, és embruixador, d'entrada una mineralitat extraordinària, acompanyada d'uns agradables fumats i una subtil fusta, entre mesclada amb una fruita blanca madura, pera, préssec, meló, aromes mediterranis, florals, amb subtils sensacions de fruits secs i un agradable aroma a pastisseria, vainilla. És fantàstic!, i a mesura que es va oxigenant guanya amb intensitat i complexitat.
Algú de la taula va dir, que li recordava més a l'intensitat d'un vi vermell, que a un vi blanc.
A la boca és potent, sedós, gras, de gran untuositat, de bona acidesa, un vi molt equilibrat i amb una gran estructura, amb records de la fruita dolça i de la fusta, aromes fumats i una mineralitat espectacular, un vi tremendament persistent i amb un final etern.
Un vi que no oblidaré mai, un vi que sé, que reconeixeria perfectament en un tast a cegues.
Estic enamorat!!


El preu tot un regal, 19 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada