HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Erre Punto 2011

GRÀCIES FERNANDO.

La sort i el gran privilegi que vàrem tenir aquests dies de visita per terres de la Rioja, crec que encara no ho hem assimilat, bé, almenys jo. Per poder entendre, comprendre i apreciar un vi, no hi ha res millor que poder tenir la gran sort de conèixer al ser creador, i això és el que nosaltres, vam poder experimentar un dijous assolellat de Setembre a quarts d'onze del matí al bonic poble de Samaniego. Un dia que no oblidaré mai, un dia màgic, dues hores llargues d'anècdotes, de rialles, d'aprenentatge, d'una màster class amb el mestre Riojano, amb una filosofia i una manera d'entendre el vi, com ningú.
El caràcter i la filosofia d'en Fernando queda reflexat en tos els seus vins, i nosaltres, els que vàrem estar aquelles dues hores empapant-nos del seu coneixement o podem constatar.


D.O.C. RIOJA.
Bodegas Fernendo Remírez de Ganuza.
Cupatge de Tempranillo, Graciano, Viura (Macabeu) i Malvasia, un vi de maceració carbònica.
A la vista color picota intens amb rivet morat de capa mitja alta, untuós i bonica llàgrima.
Al nas és molt expressiu, divertit, fresc, elegant amb records a fruita fresca, àcida, gerds, groselles, aromes de iogurt de maduixa, a palotes, a gominoles, records de plàtan i pera!!!??? pot ser?? subtils records florals i a regalèssia, aquest vi és fantàstic!!.
A la boca és equilibrat, agradable, afruitat, fresc, llaminer, untuós, refinat i un bon cos, de pas fàcil i àgil, amb l'acidesa justa i una tanicitat dolça i integrada, un vi amb molt bona persistència.
Un vi fantàstic per beure i beure....


El preu 11-13 euros, al restaurant 14 euros.
A part d'aquest, que ens vàrem beure per allà, tornem cap a casa amb 2 ampolles més de Erre Punto i una de Remírez de Ganuza Reserva 2006.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada