HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La Carolina 2012

DEUDA DE BESOS, CRISIS DE AMOR.

Directament de Biasteri, d'allà és d'on ve aquesta ampolla tan original. Van ser uns dies fantàstics disfrutant intensament de la DOC. Rioja. Com era d'esperar vaig tornar carregat de vi, cosa normal quan passes tres dies pels voltants de Samaniego. Però jo no vaig ser l'únic, alguns familiars també, cosa rara amb ells, perquè són d'aquells que acostumen a controlar-se més, vaja, que són gent de seny!, però que durant aquests dies van decidir fer una excepció. Bé doncs, tornant al vi, aquest en especial, va ser un enamorament sobtat, un caprici, jo sincerament em penso, que quan va entrar a la botiga i va veure l'ampolla, per un moment es va pensar que estava dins del seu temple de potingues i pintallavis, "Kikocosmetics", per uns moments va veure la llum, i si no la controlem s'emporta una caixa de 12 ampolles!!.
Gran sopar amb flamenquines i rovellons.


D.O.C. RIOJA.
Bodega La Rodetta.
Monovarietal de Tempranillo de Maceració Carbònica.
A la vista color cirera amb rivet violaci de capa mitja alta, de llàgrima densa que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és on més destaca la maceració carbònica, aromes a fruita vermella, sobretot maduixes, cremós, làctic, ens recorda un iogurt de maduixa (o un actimel) i a llaminadures, records florals.
A la boca ens recorda l'ho ja trobat al nas, sedós, fruita vermella dolça, maduixes, làctic, tocs de regalèssia, tanins marcats, rugosos, càlid, de persistència baixa i final correcte.
No és un vi profund ni intens, però és divertit i l'hem disfrutat, va ser un caprici de l'enredu que ha valgut la pena. Ara ja està contenta i feliç.
Realment he de dir que la Carolina no t'enamora però per una nit..., la disfrutaràs intensament.


Lo millor de tot és el preu, menys de 5 euros!!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada