HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Baigorri Maceración Carbónica 2012

DE SAMANIEGO A CORBERA.

Aquesta va ser la primera ampolla que vàrem poder gaudir el diumenge durant el dinar familiar. En l'entrada anterior ja he explicat la segona ampolla, ho sé!!! he començat al revés.., i què??? avui m'ha picat per aquí. Perdoneu que estigui una mica de mal humor, però els dilluns em superen.
La meva primera elecció per avui era una altre, però la meva dona no estava molt d'acord amb l'escollit, així que a plegar orelles i sí carinyu, el que tu vulguis, i finalment m'he decidit per un vi amb un perfil més.., més.., més.., més.., femení?, no m'agrada gens utilitzar aquesta paraula quan parlo de vins, però és perquè m'entengueu.
Apa doncs salut i bon vi!.



D.O.Ca. RIOJA.
Bodegas Baigorri.
Monovarietal de Tempranillo de maceració carbònica.
A la vista bonic i molt viu color cirera picota amb rivet violaci de capa mitja-alta amb una bonica llàgrima, net i brillant.
Al nas destaca pel bon equilibri aromàtic, fruita negra madura, sotabosc, espècies dolces, regalèssia, records florals molt subtils i sensacions balsàmiques, un vi de maceració carbònica diferent.
A la boca és de pas àgil, molt llaminer, fresc i divertit, afruitat, cremós, amb bona acidesa i tanicitat agradable, fàcil de beure amb un final llarg i de bona persistència.
Tota una sorpresa molt agradable, un vi totalment inesperat.



El preu directament a la bodega 7 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada