HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Baigorri Garnacha 2010

WENDO WINE.

Sempre és interessant conèixer gent, millor dit, amics, molt bons amics, dels de debò, intrèpids, aventurers, desperts, actius, enigmàtics, que viatgen per aquests mons perduts i que de tant en tant es recorden de tu i les teves passions i un dia d'aquells que et retrobes, després de llargues abraçades, et sorprèn amb un petit detall per compartir, una ampolla de vi, un pessic del seu viatge, un polsim de sensacions, per poder gaudir de la seva petita aventura, mentre compartim un bon àpat i una bonica conversa animada.
Ara que ho penso potser hi he posat més pa que formatge, però en el fons aquest és l'esperit.


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Baigorri.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança de 14 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera fosc de capa alta amb el rivet granatós i densa llàgrima molt abundant que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és mostra un pèl tancat, a mesura que es va obrint desplega un bonic ventall aromàtic amb una complexitat interessant, fruita negra madura, fruita vermella expressiva, làctic, records florals, especiat, tocs de vainilla, i agradables torrats i torrefactes, cafè.
A la boca és molt agradable, sedós, untuós, cremós, elegant, molt expressiu, records de la fruita i les espècies, acompanyats pels agradables torrats, bona acidesa, i tanins polits, integrats, records minerals, bona persistència i final llarg.
Oso ona Euskal Garnatxa!.


El preu des de Samaniego directament, uns 15 euros.
Agur!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada