HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Petit Bernat Blanc 2012

L' ÚLTIM BLANC.

No podia ser d'una altre manera, acabar l'any amb vins d'aquí casa, del Pla de Bages, ha estat la cirereta que faltava per culminar un any fantàstic de vins, sobretot catalans, però també de bons vins de fora. 
Ha estat una nit memorable amb un maridatge perfecte de sensacions, emocions i bon vi. Esperem que aquest any nou ens ofereixi noves emocions i moltes novetats que ens facin vibrar i ens engalipin de cap a peus, perquè és d'això del que es tracte, oi? de viure al màxim mentre puguem. 
Cada dia que passa aprenem coses noves i en sabem una mica més, que això no pari.


D.O. PLA DE BAGES.
Celler Oller del Mas.
Cupatge de Picapoll blanc i Macabeu sense criança.
A la vista bonic color groc palla intens amb matisos daurats, net i brillant.
Al nas és de bona intensitat, fi, marcat per la fruita blanca, pera sobretot, algun toc cítric i flors blanques i herbes aromàtiques, records de fonoll i un interessant record dolç, com a sucre cremat.
A la boca és fresc, molt fresc, àgil, de pas sedós, amb el record de la fruita blanca, equilibrat, de bona persistència, amb un punt dolç i subtil toc amarg al final.
Per disfrutar de debò!

El preu tot un regal, uns 6 euros.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)