HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



André Clouet Milesimé 2002

70 BOMBOLLES.

Acabem un gran àpat de celebració en família ben carregat de bombolles del país veí de dalt, no el que tenim de l'ebre cap avall, estic parlant d'un xampany francès, evidentment només els catalans ens podem comparar en qualitat amb els de dalt en tema de bombolles i no vull entrar en polèmiques, però el nostre estimat cava és tan bo o millor que els dels veïns, sempre els de dalt, és clar. Però avui m'ha vingut de gust gaudir d'aquesta ampolla que ja feia massa que esperava impacient el seu gran moment, normalment el grup que m'acompanya no és molt de escumosos, per no dir gens, però a mi de tant en tant i si m'ho permeten, m'agrada gaudir d'una bona ampolla carregada de bombolles i el dia d'avui era perfecte, ni el patriarca ni lo petitó diuen mai que no.
Avui salut i xampany, però sempre millor un bon cava o escumós de casa..., ho sento però s'ha de fer país i apreciar el que fan els demés.




AOC. CHAMPAGNE. (Bouzy)
Champagne André Clouet.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança mínima de 36 mesos.
A la vista color groc or vell, evolucionat, amb reflexes vermellosos, bombolla fina poc abundant, net i brillant.
Al nas és molt intens i complexe, aromes a fruita blanca, pera, poma, acompanyat per intensos records de pastisseria, pa calent, mantega, sucre cremat, subtils fumats i sensacions minerals, un gran plaer aromàtic.
A la boca és intens i molt potent, poca sensació carbònica, de gran cremositat i records de la fruita blanca, bona acidesa, de gran expressivitat, molt persistent i final molt agradable i llarg.
Convida molt a beure.



El preu bastant alt, però el patriarca es mereix això i moltíssim més, i un dia és un dia.
Uns 40 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada