HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cap de Trons 2012

DIFERENT I ORIGINAL.

Qualsevol excusa és bona per sortir a sopar i avui l'excusa és que és l'última nit que estem sols, però realment ens fan falta excuses? segurament és més per justificar-nos que per res més, i si és així que? algun problema? o és que no podem fer els que ens roti?.... Perdoneu-me però de vegades  m´encabrono amb mi mateix, però ja està, de seguida em passa. Com deia no fan falta excuses i menys quan ho fem hi hagi o no hi hagi la nostra princesa. Som uns troneres i ens encanta!
Per cert, hi ha molts pares que pensen com nosaltres i aprofiten al màxim aquestes situacions que es donen poques vegades durant l'any, segurament són la majoria, però jo només puc parlar d'una parella en concret, en David i la Susi, els de la taula del costat, salut i bon vi!


D.O. PENEDÈS.
Celler Ferré i Catasús.
Cupatge de Sirà, Cabernet Sauvignon i Merlot.
A la vista color vermell cirera amb rivet violaci i llàgrima fina, net i brillant.
Al nas d'entrada és mostra un pèl tancat, humitat, records de mina de llapis, tinta xina i fins i tot pólvora, deixem que respiri i apareixen notes de fruita negra, prunes, cireres, balsàmic, records vegetals, pebrot i amb el temps records florals, subtils violetes, quin canvi!!.
A la boca entrada suau, fresc, amb els records de la fruita i tocs especiats, fàcil de beure, agradable, balsàmic, de bona acidesa i tanins integrats, agradables, de bona persistència i final correcte.



L'hem maridat amb un sopar a base de tapes en un dels restaurants de la ciutat, en el que encara no havíem estat i he de dir que ha estat correcte, res engalipador.


El preu entre 6-7 euros, al restaurant han estat 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada