HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dido 2011

ESCALFANT MOTORS.

Cada cop queda menys, ja s'acosta el dissabte, el dia d'agafar els trastos, o sigui, la dona, la nena i la Montse de Sallent i carretera i manta que el Priorat ens espera. La millor manera de que el temps voli és començant a escalfar les copes i així ho hem fet aquest 1 de Maig. Un bon dinar i un bon vi, ja ho sé..! al final em fotré com un bacó!!!..., però que coi, ja ho compensarem d'alguna manera. El que si que hem compensat i de quina manera és el vi i el menjar. Bon maridatge, Dido i "Xuletó", espectacular, jo encara faig palmes amb les orelles i el sogre també.


D.O. MONTSANT.
Celler Venus la Universal.
Cupatge de Garnatxa, Sirà, Merlot i Cabernet Sauvignon amb una criança de 16 mesos en barriques, àmfores d'argila i tines de formigó.
A la vista color vermell cirera amb el rivet granatós de capa mitja-alta i bonica llàgrima densa i força abundant, net i brillant.
Al nas és complex amb gran diversitat aromàtica, d'entrada aromes minerals, mina de llapis, tinta, records de cuir i de brasa, amb el temps apareix la fruita negra i vermella, móres, maduixes, gerds, balsàmic, tocs de regalèssia i subtils mentolats, aromes torrats molt agradables.
A la boca és cremós, potent, intens, profund, de pas sedós, records de la fruita madura i la regalèssia, és molt saborós, bona acidesa i de gran frescor, tanins perfectament integrats, vellutats, post gust torrat de bona persistència i final llarg.


El preu entre 12-13 euros. Al restaurant 20 euros.


Ens veiem a Falset!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada