HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Valbuena 5º año 2006

UN BONIC DETALL.

No és de casa nostra, no és Garnatxa ni tampoc Carinyena, no parla català, no sent els colors blau-granes i segurament no recolza la consulta, però malgrat tot això, no som borinots els catalans i sabem apreciar lo de dins i lo de fora, i si t'agrada el vi és un d'aquells que sempre tens en ment, és el celler referència i tota una institució dins la Ribera del Duero i he de dir que realment és fantàstic, però..., bé, jo com sempre, segueixo escombrant cap a casa, tot i que encara estic fregant el rastre de felicitat que va deixar alguns dels convidats després de gaudir d'aquesta ampolla. Un petit detall, dels que a mi em fan feliç.


D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodegas y Viñedos Vega Sicilia.
Cupatge de Tempranillo, Merlot i Malbec amb una criança de 3 mesos en dipòsits de fusta, 16 mesos en barriques de roure francès i americà, 7 mesos per barrica envinada i 5 mesos en tines de fusta.
A la vista color vermell robí amb rivet granatós de capa mitja-alta net i brillant.
Al nas d'entrada ens mostra aromes minerals, terra mullada, tòfona, cuir, brasa, l'hem decantat i a mesura que passa el temps apareixen infinitat d'aromes diferents amb una gran subtilesa i complexitat, la fruita madura, prunes, cirera, records de pell de taronja, espècies dolces, vainilla, coco, records d'espígol, balsàmic, esperem una mica més, violetes, regalèssia, records fumats, i segueix canviant, torrats molt fins i uns fantàstics torrefactes,
A la boca és realment fantàstic, complexe, potent però de gran finura i elegància, amb bon volum, afruitat, molt saborós, molt equilibrat, l'acidesa correcta i uns tanins suaus i agradables, delicats, vellutats, post gust especiat, i amb un final llarg i molt persistent.



El preu millor no dir-ho..., o la dona em retalla i no us dic el que.


Salut i país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada