HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Venus 2006

LA DEESSA DEL MONTSANT.

A hores d'ara encara tinc tota la pell de gallina, les sensacions del diumenge  recorren el meu cos sense parar, i és que són vins com aquests el que et fan estimar de debò aquest món. Vins que van més enllà, vins que deixen empremta, vins que ajuden una mica a ser més feliç.
Evidentment tot son gustos i opinions, però a mi aquesta ampolla màgica d'essències del Montsant, m'ha tocat la fibra i de quina manera. Quan el vi es fa amb passió, amor, respecte i humilitat el resultat només pot ser un, i us ben juro jo que és extraordinari. Només em queda donar les gràcies a la Sara i en René per regalar-nos cada any vins com Dido i Venus, i poder-los compartir al voltant d'una taula, gaudint sempre d'una bona companyia.


D.O. MONTSANT.
Celler Venus "la Universal".
Cupatge de Carinyena, Sirà i Garnatxa amb una criança de 20 a 31 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet granatós de capa mitja-alta amb bonica llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és intens, expressiu i complex, realment engalipador i extraordinari,  sotabosc i cuir, s'obre i fruita negra madura, cireres, móres, amb records dolços i fins torrats, subtils records florals, violetes i tocs especiats, aromes de vainilla i regalèssia, records minerals i de cacau.
A la boca és ampli, profund, sedós, sensual, amb bon volum, amb cos, molt saborós i balsàmic, fruita madura, amb una acidesa vibrant i tanins presents ben integrats, molt equilibrat i amb gran estructura, untuós i cremós, amb una gran persistència i un final llarguíssim.



Senzillament fantàstic, que curt que s'ha fet, hòstia!!!
El preu?????...,, hi ha coses que no tenen preu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada