HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bancal del bosc 2012

EL VI.

Realment fa falta que us parli d'aquest celler i els seus vins? Si mai teniu l'oportunitat de passar per Capçanes i no feu una visita a Vinyes  Domènech a mi no cal que em parleu mai més, i això va molt en serio, però si hi aneu i a sobre teniu la sort de conversar amb en Joan Ignasi o la seva dona la Rita, mentre tasteu algun dels seus vins, realment us dic que sereu uns grans afortunats, gent que viu el vi i ho transmeten i a sobre en un marc incomparable, un lloc que transmet pau i tranquilitat, com els seus vins, jo vaig ser uns dels afortunats en el seu moment, i ara quan em trobo algun dels seus vins en algun restaurant no puc resistir la temptació, el problema ve quan a la carta n'hi ha més d'un.



D.O. MONTSANT.
Celler Vinyes Domènech.
Culpatge de Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Sirà amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista intens i molt viu color vermell picota amb rivet granatós de capa mitja i bonica llàgrima que tinta la copa, net i brillant.
Al nas destaquen les intenses notes de fruita vermella, molt balsàmic, fresc, records de regalèssia i agradables notes de sotabosc i fons mineral.
A la boca entrada fresca, suau, llaminer, amb la fruita vermella molt present i records especiats, bon equilibri entre acidesa i dolçor, tanins presents i ben integrats que li aporten una bona estructura, final llarg i de bona persistència.
Qualitat preu un deu!!!


El preu al restaurant a Palamós 16 euros però inclòs al menú, fantàstic!!



Salut cabrits!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada