HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



I tant 2012

DESDELUEGU QUE SI !

Inmersos en ple mes d'Agost, després del nostre pas per terres empordaneses toca tornar a la rutina, i my god! com costa tornar-hi, però pit i collons! crec que en casos com aquests és on el període d'adaptació en persones adultes seria més que justificat, com amb els nens la primera setmana de Setembre, que només hi van unes hores al dia perquè no sigui tant dur. La depressió post-vacances passaria a ser una simple anècdota, dilluns 1 hora, dimarts 2 hores, dimecres 3 hores..., i així fins a divendres. Sort en tenim d'aquestes estones on un bon vi t'ajuda a ser positiu, optimista i a gaudir de la vida.
Per cert, ara m'heu fet pensar, demà aniré al despatx del Cheriff i li proposaré, estic segur de que la idea li agradarà.


D.O. MOTSANT.
Celler I Tant Vins.
Monovarietal de Garnatxa negra
A la vista ens mostra un atractiu vermell robí fosc, de capa mitja-alta amb una bonica llàgrima, net i brillant.
Al nas ens atrau per la seva bona intensitat aromàtica amb una fruita negra i vermella madura i fresca, molt balsàmic, pinzellades florals i records especiats i de suaus torrats molt agradables.
A la boca apareix tota la seva intensitat, bona entrada, ampli, magnífica sedositat, amb una gran acidesa, molt fresc, marcat per a fruita i les espècies, de bona persistència i final llarg.
Un vi per beure i beure en algun petit cafè de Gràcia després d'haver gaudit d'una bona nit de teatre.



Una fantàstica relació qualitat-preu.
Un "Gallifante" per l'equip del Montsant!!!!


Aquesta ampolla va dedicada a la fantàstica, increïble, engalipadora i estimada Tàtels Pérez, una de les grans actrius protagonistes de LLIBERT, l'obra de teatre més aclamada per la crítica en el 2013.
Cada cop que hi penso se'm posa la pell de gallina...
Salut i molta merda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada