HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Hombre Bala 2012

DILLUNS AL SOL.

Que complicats que són els dilluns al matí, sobretot si tots són com aquest últim. Ens llevem a les nou, ens dutxem, esmorzem una mica, ens vestim, llegim una estona al sofà, bé, qui diu llegir diu remenar l'ipad, i cap allà a les onze del matí tres fantàstics clandestins comencen el seu camí cap a la capital, el seu objectiu.., trinxar-ho tot!. Anem a la sala Bling-Bling de Barcelona a la Presentació de la Guia de Vins de Catalunya 2015 i us puc ben assegurar que no en deixarem ni un de dret.
Com és del tot normal pararem un parell d'hores per poder dinar, realment ha estat un matí molt estressant, conversant amb la Sara i gaudint dels seus vins, Dido, la Venus o dels vins de Terroir al Límit  amb en Dominik Huber o compartint les copes amb els amics de Ferrer Bobet.., entre molts d'altres, realment esgotador, a la tarda i tornem encara amb més força si cal, a veure si ho acabem de tombar.



D.O. VINOS DE MADRID.
Bodega Comando G i Celler Uvas Felices.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança de 10 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell cirera de capa mitja-baixa amb una llàgrima densa fina i força abundant, net i brillant.
Al nas destaca la seva fragància sobretot per la fruita vermella silvestre molt fresca, acompanyada per tocs d'herbes aromàtiques, balsàmics, pinassa, i uns expressius especiats, pebre i records dolços de vainilla i canyella, però molt subtils, els torrats són molts fins quasi bé imperceptibles.
A la boca és un vi fi i elegant, de pas àgil i fresc, però amb nervi, de poc volum i un pel secant, la fruita hi és molt present juntament amb una gran acidesa i tanins intensos i presents, de bona persistència i final correcte amb un toc amarg molt interessant.
Garnatxa fresca, divertida i molt riallera.


Per ser dilluns podem dir que comencem força bé la setmana.


El preu a botiga entre 14-16 euros, al restaurant ni us ho explico.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada