HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Comabarra 2010

PURA  ELEGÀNCIA.

Dues ampolles tenia al celler d'aquest fantàstic vi del Vilosell, realment ha estat un gran descobriment i una experiència sensorial molt gratificant, és una d'aquelles ampolles que segurament no oblidaré. Profund i elegant, pot ser serien els adjectius que, segons la meva opinió, el descriurien millor.
Poques coses em queden més per dir, només seure i gaudir del diumenge com ens mereixem, redescobrint nous paratges a través de la copa.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Tomàs Cusiné.
Cupatge de Cabernet Sauvignon 50%, Garnatxa 25% i Syrah 25% amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota de capa mitja i rivet granatós amb una intensa i abundant llàgrima que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas és senzillament captivador, intens i complex, fruita negra i vermella madura, melmelada de móres, flors seques, records mentolats, regalèssies, notes especiades, vainilla, clau, pebre negre, agradables i molt fins torrats, xocolata i un fantàstic i subtil record de tabac de pipa.
A la boca és un vi subtil i molt agradable, suau i amb bon cos, profund, de pas sedós amb un punt de cremositat i amb la fruita madura i dolça molt present, tornen els aromes a tabac, bon equilibri, acidesa correcte i tanins madurs i dolços, post gust mentolat, molt llarg i persistent.


Un vi conservador, clàssic, concentrat, que ens transporta més enllà del que ens podríem imaginar.


El preu a botiga uns 24 euros.

www.tomascusine.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada