HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Blau 2013

VELLUT BLAU.

Un dels primers dies de vacances per terres Andorranes, vam decidir gaudir un xic de la seva cuina tradicional en un cèntric restaurant de la capital. Un indret en el que anteriorment ja havíem estat i que, sincerament, tampoc és gran cosa, més aviat tot el contrari, però la veritat és que ja era molt tard i no teníem cap més opció i la gana estrenyia, sobretot a la xineueta, la sort és que sabíem que podríem gaudir d'alguna bona ampolla de vi, i així va ser. No us penso explicar tota l'experiència del dinar perquè va ser bastant lamentable, un cambrer per 12 taules, quin desastre de servei!, i el que vàrem fer és quedar-nos amb els instants més bons de tot el dinar, que com és lògic van ser la companyia de la família i del bon vi.


D.O. MONTSANT.
Cellers Can Blau.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa i Syrah amb una criança de 4 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota molt viu amb rivet violaci intens de capa mitja-alta amb abundant llàgrima que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és molt aromàtic, marcat per la agradable fruita madura, gerds, maduixes, records làctics, i intensos aromes florals, espígol, violetes, espècies dolces, vainilla, canyella, quelcom mentolat, subtils records minerals i terrosos, agradable fons torrat.
A la boca és carnós, gras, cremós, fresc, vellutat, amb els aromes de la fruita madura i les espècies juntament amb fins torrats, acidesa molt viva i uns tanins fins aportant bona estructura, un vi dens però gens pesat, de bona persistència i final llarg.
Complex, enigmàtic , divert, optimista i rialler, però amb molt de seny.


Segona anyada que gaudeixo d'aquest fantàstic Montsant i les sensacions continuen sent les mateixes.


El preu a botiga uns 7 euros, al restaurant no ho vull ni recordar.

www.cellerscanblau.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada