HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Los Pasitos 2012

FRESCOR VOLCÀNIC.

Els divendres és un d'aquells dies, que si la situació m'ho permet, i no hi ha cap compromís important, sempre intento fer una petita escapadeta d'un parell d'hores per compartir vins i anècdotes, i alguna cosa més, al cau d'en Marc amb els dropos dels clandestins. És aquí on sempre que podem, o sigui sempre, ens endinsem en algun indret desconegut del planeta vi per anar descobrint noves sensacions, nous reptes per als sentits, un viatge des de la copa que ens obre les portes a nous mons extraordinaris, alguns ja descoberts però sempre amb aquella màgia i misticisme de quelcom diferent i únic, quelcom que ens distreu i ens relaxa, quelcom que ens somriu, quelcom que ens apassiona fins a un punt de vegades inexplicable.
Primer va ser el Ciruelo i avui el viatge ha estat a Los Pasitos.


D.O. VALLE DE LA OROTAVA.
Celler Suertes del Marqués.
Monovarietal de Baboso Negro amb una criança de 11 mesos en bótes de roure francès amb les seves mares.
A la vista bonic to robí amb el rivet rosat de cap mitja i una bonica llàgrima, fina i abundant, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i de gran frescor, força complexe, la fruita madura, prunes, móres, records especiats, pebre, encens, herbes aromàtiques, fulles de te, floral, violetes, subtils torrats, i quelcom de llumí, realment espectacular.
Al a boca és de pas suau i sedós, ampli, afruitat i molt floral, especiat, equilibrat, fresc,amb una gran acidesa i uns tanins molt ben integrats, madurs, un vi amb una gran personalitat, amb un final llarg i floral i una fantàstica persistència. Llagrimot!!


Pas a pas i sense preses, si us plau.


El preu a botiga sobre els 35 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada