HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pintia 2006

FINOR ?

Un vi del grup Vega Sicília dins la DO de Toro, per a mi això no te cap mena d'importància, tot al contrari, el que realment ens interessa són totes les sensacions que ens pot aportar i finalment si ens farà gaudir com a nosaltres en agrada. Dona la sensació que pel sol fet de tenir un nom de prestigi ja estigui tot fet, i això em posa de mala llet, tot i que si tens l'oportunitat de tastar vins cars i t'ho pots permetre endavant, lo més important és no parar de tastar, sigui car o barat. Per aquesta raó aquest diumenge ens hem decidit per aquest Pintia, a veure si tant sols es tracta d'un fatxenda o realment te molt per oferir-nos.


D.O. TORO.
Bodegas y Viñedos Pintia.
Monovarietal de Tinta de toro amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color picota molt fosc amb el rivet entre grana i lilós de capa alta amb bonica llàgrima fina i elegant, net i brillant.
Al nas és fantàstic i engalipador, complexe i elegant, gran harmonia d'aromes, destaca la fruita negra i vermella madura en confitura, móres, prunes, gerds, nabius, agradables balsàmics aportant profunditat, especiat, vainilla, espècies orientals, tabac de pipa, fulles seques, terra mullada, i amb uns torrats molt ben integrats i agradables.
A la boca és corpulent, elegant, seductor, complexe, rodó, molt equilibrat, és un vi carnós, amb cremositat, destaca la fruita ben combinada amb les notes balsàmiques i especiades, post gust torrat de gran finor, amb una bona acidesa i uns tanins marcats, encara per polir, però agradables, aportant una gran estructura, de gran persistència i final molt llarg.
Personalment un vi genial i extraordinari.


Pintia és un vi fi i elegant tot i la austeritat que, per norma, defineix a la regió de Toro.


El preu uns 30 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada