HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Viva la Vid-a 2013

INEVITABLEMENT..., COLDPLAY.

Jo acostumava governar el món, els mars s'alçaven quan jo ho ordenava.
Ara, quan arriba el matí, jo dormo sol, escombro els carrers que abans posseïa.
Acostumava a llençar els daus, i sentia la por als ulls del meu enemic.
Escoltava com la gent cantava: "Ara que el rei ha mort, llarga vida al rei!"
Per un minut jo tenia la clau, al següent les parets estaven tancades davant meu.
I vaig descobrir que els meus castells estaven construïts sobre pilars de sal i sorra.
Escolto com les campanes de Jerusalem estan sonant, els cors de la cavalleria romana estant cantant,
son el meu mirall, la meva espasa i el meu escut, els meus missioners en camp estranger.
Per alguna raó que no puc explicar, mai hi va haver una sola paraula honesta.
Així era quan jo governava el món.
Va ser el vent embruixat i salvatge el que va tirar les portes per deixar-me entrar.
Finestres trencades i el so de tambors, la gent no podia creure amb el que m'havia convertit.
Els revolucionaris esperen el meu cap en una safata de plata.
Només un titella amb una corda solitària, qui podria voler ser rei?
Escolto com les campanes de Jerusalem estan sonant, els cors de la cavalleria romana estant cantant,
son el meu mirall, la meva espasa i el meu escut, els meus missioners en camp estranger.
Per alguna raó que no puc explicar, sé que Sant Pere no dirà el meu nom.
Mai una sola paraula honesta, però això era quan jo governava el món.



SENSE D.O. (Rías Baixas)
Bodega Lagar de Costa (Cambados).
100% Espadeiro amb una criança de 8 mesos en bótes de roure.
A la vista color cirera picota de capa mitja-baixa amb rivet robí, amb llàgrima fina, net i brillant.
Al nas desprèn molta frescor, aromes molt nets de fruita vermella, gerds, cireres, maduixes, subtils records florals, violetes, quelcom de sotabosc, terrós, mineral i amb un punt balsàmic, fins torrats molt agradables.
A la boca és un vi fi, molt suau, afruitat, fruites vermelles, molta subtilesa, bona acidesa, vibrant, molt fresc amb uns tanins fins i dolços, post gust especiat amb una bona persistència i un final llarg.
Delicadesa i frescor pels quatre costats.


Amb una sola ampolla per a dues persones no n'hi ha prou, us ho puc confirmar.
El molt cabró enganxa com la cançó.



El preu uns 23 euros.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)