HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



unculín 2013

NO S'HO MEREIX.

Ja coses que son del tot inacceptables, d'aquelles que no entendré mai, i es que no hi ha res pitjor que la falta de respecte cap a qualsevol vi als restaurants. Per què aquest maltracte insultant?, en primer lloc cap a l'elaborador, la persona que hi posa cos i ànima perquè nosaltres el gaudim com es mereix, i després cap al client, que l'únic que vol és passar una bona vetllada en companyia d'un bon vi. I sincerament no demano cap raresa, ni la necessitat d'aquell elitisme i esnobisme tant pansificat ja, tan sols la senzillesa necessària per que tot sigui perfecte per a cada client.
És intolerable la deixadesa i el no saber fer, per molt bo que sigui el menjar en un restaurant, hi ha coses que no es poden perdonar, el tracte, la espera, el voler i no poder, la poca il.lusió..., i repeteixo que no és qüestió de buscar la excel·lència, tan sols una mica de respecte i humilitat. Aquesta nit aquesta jove Mencía és mereixia molt més.


D.O. BIERZO
José Antonio García Viticultor.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 4 mesos amb les mares i 2 mesos en ampolla.
A la vista color cirera picota de amb el rivet granatós, de capa alta, amb una llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas d'entrada un pel tancat amb aromes d'humitat, molsa, a mesura que es va obrint guanya amb intensitat aromàtica, destacant la fruita negra i vermella, móres, maduixes, nabius, i les notes florals, violetes, records d'herbes aromàtiques i notes minerals.
A la boca és amable, licorós, per culpa de la temperatura, agradable i molt viu, fresc, aromes de fruita i flor, amb una acidesa destacable i uns tanins fins i madurs, de bona persistència i final correcte amb un post gust mineral.
Un vi divertit si el pots prendre com es mereix.


Ampolla a temperatura ambient, uns 32 graus, demanem una glaçonera i ens porten una funda gelada, tant gelada com els meus ous, en demanem una altre, tan gelada com els meus ous..., finalment desistim per no haver de rebentar caps.
No vaig fer cap foto de les fundes per no danyar la imatge del bloc, però us juro que no tenien cap mena de malbaratament.


El preu a botiga 7-8 euros, al restaurant 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada