HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Davila L-100 2011

LOUREIRO A TOPE.

Aquests són d'aquells vins que et desperten mil i una sensacions i molta curiositat per les seves peculiaritats, com poden ser el color o tot un seguit d'aromes molt complexos que ens atrauen per la seva qualitat i el respecte pel territori i les seves varietats autòctones. Des de que obres l'ampolla i llisca fins la copa, ja saps que estàs davant d'una gran experiència, i que segurament t'ho passaràs molt bé. Realment així va ser, el seu gran ventall aromàtic i la seva complexitat ens va poder transportar fins a les vinyes de Loureiro de sols minerals i clima suau i d'excel.lent maduració del raïm.


D.O. RIAS BAIXAS.
Adegas Valmiñor.
Monovarietal de Loureiro amb una criança de 6 mesos en inox amb les mares.
A la vista bonic color daurat brillant amb reflexes verdosos, gras, amb llàgrima densa i abundant, molt net.
Al nas és molt expressiu i complex, aromes de fruites blanques com la pera i fruita groga com el préssec i l'albercoc, també apareixen subtilment records de pinya, records florals, pinzellades de fruits secs, notes làctiques, mantega i agradables notes minerals.
A la boca és greixós, untuós, elegant, amb una bonica sedositat, records d'ametlla amarga i la fruita, acidesa correcta, equilibrat, apareixen les notes florals i minerals, de bona persistència i final llarg amb records salins.



Un vi en el que parar-se una estona i gaudir plenament de cada glop.


El preu uns 23 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada