HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Petit Carlania 2014

TREPAT TREMPAT.

Abans de començar unes curtes vacances ben merescudes, després de treballar durant un llarg i calorós agost, decidim fer una petita excursió a Vilanova amb la bona gent de sempre. El lloc triat és un extraordinari restaurant situat al bell mig del passeig marítim de la població. Ha estat una recomanació que ja fa un munt de temps que m'aconsella un bon amic winelover, i que fins a dia d'avui encara no havia pogut gaudir per diverses raons. A partir d'avui, us dic, que aquest petit racó de la costa daurada ja es troba situat dins de la meva curta llista de restaurants preferits. Un petit indret molt acollidor amb una bonica decoració i on es respira una gran qualitat pels quatre costats. Afegiria moltes coses, però només dir-vos que el menú és fantàstic per un increïble preu de 15 euros, i el que és més important, una carta de vins senzillament fantàstica, amb un gran respecte pels grans amants del vi. Si aneu per Vilanova, parada obligatòria a l'Ànima Bistró.
Salut i Trepat.


D.O. CONCA DE BARBERÀ.
Carlania Celler.
Monovarietal de Trepat sense criança en fusta.
A la vista color cirera amb rivet granatós de capa mitja-baixa i amb una fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és fresc intens amb fruita vermella fresca i penetrant, maduixes, gerds, cireres, aromes florals, roses i violetes, molt perfumat i amb records especiats, pebre aromàtic i fulles seques.
A la boca és fresc, un vi divertit i alegre, molt saborós, suau, destaquen la fruita i les espècies, textura sedosa i una bona acidesa amb uns tanins fins i ben integrats, és lleuger amb un punt licorós aportant una bona amplitud, de bona persistència i final mig amb un post gust afruitat.


Una agradable sensació de plaer.



El preu uns 7-8 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada