HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Clos les Fites 2006

LA PERLA.

El Celler del qual surt aquesta petita meravella és un dels més antics del Priorat, a el Molar, les seves terres ja eren cultivades pels monjos Cartoixans que van habitar l'actual celler, el Mas dels Frares, un antic Monestir del segle XV situat en el centre de la propietat.
Aquest cop, a casa el Patriarca, vam decidir obrir dos blancs, però va ser quan vam obrir aquest Clos les Fites, que la màgia és va apoderar de les nostres sensacions, i va ser en aquest petit instant que em vaig adonar, que en casos com aquests les ampolles han de ser magnums, si us plau!!,  perquè sinó passen coses com aquestes i et quedes amb ganes de molt més. Vaja colla de malparits! estan molt mal acostumats.
Salut i Priorat.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler La Perla del Priorat.
Cupatge de Pedro Ximenez i Garnatxa blanca amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès i 12 mesos en ampolla.
A la vista color groc palla brillant amb tons daurats, dens, untuós, amb una densa llàgrima, lenta i abundant, net i brillant.
Al nas és molt intens i poderós, els seus aromes són imponents, hipnotitzants i màgics, complexe, molta fruita blanca madura, pera, poma, préssec, combinada amb moltes notes especiades, notes de crema, pastisseria, orellanes, quelcom de sotabosc i uns intensos records minerals amb notes fumades, pedra foguera, fòsfor, llumí, fons torrat.
A la boca l'espectacle continua, potent, amable, però fresc, molt original, ampli, intens, amb els records minerals molt presents, equilibrat i llaminer, profund i amb un post gust fumat i d'herbes aromàtiques, persistència fantàstica i final molt llarg.


El preu uns 23-24 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada