HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Fernando de Castilla Antique Palo Cortado

LA MÀGIA DEL DUENDE.

En algun lloc algú comentava que els Palos Cortados ronden entre el misteri i la ocurrència. Són vins que entren a la bóta per primera vegada "encabezados", però amb finor per madurar com finos o amontillados, i que mantenen un cos més intens, més robust, més fort del que és habitual. El pas del temps, la ventilació al celler, la criança en "velo" i el duende misteriós fan en algunes bótes la ocurrència singular del palo cortado, nas d'amontillado i cos d'oloroso. El signe li dona el nom, un guix marca una ratlla quan la bóta és destinada a la criança biològica típica dels finos i manzanillas, però quan el vi tria un altre camí més untuós i debilita el vel, el capatàs senyala la bóta amb un traç tallant la ratlla de guix, creant una espècies de forma de creu, aquí és on succeeix la màgia del palo cortado.



D.O. JEREZ XERES CHERRY.
Bodegas Rey Fernando de Castilla.
Monovarietal de Palomino Fino envellit pel mètode tradicional de criaderes i soleres.

Que comenci la màgia!!!

A la vista color caoba clar, ambre, iodat amb un bonic contorn mel, de llàgrima slow motion i molt abundant, densa, força net i brillant. Preciós.
Al nas s'acaben els adjectius per definir-lo, intens, elegant, complex, punxant, embriagador, subtil, cremós, profund, aromes suaus de vernís combinats amb fruits secs torrats, avellanes, ametlles, notes de fusteria, roure fi, molt balsàmic, aromes de pell de taronja seca, records oliosos, llevats, aromes salins, immensa brisa marina, tot un espectacle únic.
A la boca és com una daga que entra amb força, potent, però amb una gran delicadesa, et talla, et punx, t'envaeix molt profund i se'n va amb molta elegància i subtilesa deixant la seva immensa persistència, és una delícia, de gran cremositat, elegant i saborós, molt envoltant, equilibrat, amb una molt bona acidesa i un post gust a fruits secs torrats amb notes olioses i de llevats, sedós amb un final llarguíssim.


El deu que va parir els Palo Cortado!

Salut i Palomino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada