HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Gran Abadengo 2005

ARRIBES.

El celler està situat dins del parc natural de Las Arribes del Duero, a Salamanca. Més de cent quilòmetres de extraordinaris paisatges, esquitxats de precipicis, cascades, canons, barrancs i bancals. Pereña de la Ribera és el poble on es troba el celler, i conforma l'epicentre i el cor de las Arribes amb cent s de petits pagos i vinyes centenàries disposades en bancals fruit de l'aprofitament d'un dels terroirs més emblemàtics que hi ha a les Espanyes. Reprenent el llegat abandonat després de generacions de tradició vinícola recuperant varietats autòctones oblidades com son aquesta Juan García o la Bruñal.
Ara toca gaudir-lo amb la Montse, (aquella noia tant maca i soltera de Sallent), i la meva mitja oliveta. Salut.
P.D: Si algú està interessat en conèixer a la Montse, que m'ho faci saber i si passa el primer filtre, que sóc jo, ja tindrà molt de guanyat.


D.O. ARRIBES.
Bodega Ribera de Pelazas.
Monovarietal de Juan García amb una criança de 18 mesos en bótes de roure hongarès.
A la vista color cirera fosc de capa mitja-alta amb el rivet granatós, de densa llàgrima molt lenta i abundant que tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas gran intensitat, d'entrada amb notes ceroses, però que a mesura que passa l'estona ens dona molta fruita negra i vermella madura, melmelades, bona evolució amb notes complexes, prunes, tabac, espècies dolces, fruits secs, records minerals, notes fèrriques, terra mullada, i fines notes torrades.
En boca és carnós, equilibrat, càlid, suau, elegant, evolucionat, marcat per les melmelades de fruites, bona acidesa i tanins madurs fantàstics, molt balsàmic en boca i de gran persistència amb un recorregut molt llarg amb notes fumades de fons.


Bonica història a la copa.


El preu a botiga uns 22 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada