Aquest vi i sobretot el que vaig llegir sobre ell, i les puntuacions que alguna de les milers de famoses guies de vins que hi ha al mercat que es dediquen a puntuar els vins, m'han fet reflexionar sobre la utilitat de les mateixes. El que la majoria de gent no sap, és que tan sols s'han d'utilitzar com a eina de consulta, és la meva opinió, després que cadascú faci el que li surti dels ous, però la realitat és que moltes de les guies, tot i que no es digui, estan molt condicionades pels mateixos cellers, una altre opinió personal. Amb això només vull dir que el gust personal és això, personal, ningú pot saber el que t'agrada i menys influir a l'hora de decidir-te per un vi o un altre. Amb el temps he descobert que nosaltres, els catalans en general som molt més intel.ligents que no pas els xinesos, americans o anglesos, i no ens calen les puntuacions de "gurús", (encara no he entès mai això de gurús), tals com en José o en Robert, per citar-ne dos al atzar, per apreciar un vi, i més quan la majoria de vins tastats són de les últimes anyades del mercat, un gran bordeus del 2013 amb 98 punts?, quan estigui en el seu punt àlgid d'aquí 6 o 7, anys quants punts li donaran? 115???, o senzillament ja no el puntuaran més?, o tindrem les puntuacions de la mateixa anyada en varis anys diferents?, quants cops el tastaran??, mil???.., o un Rioja clàssic d'un gran celler i un preu estratosfèric, només perquè és el vi preferit del senyor gurú, o aquell vi jove per menys de 10 euros que algú, una persona sola, única, ha decidit que és el millor vi d'Espanya, això sí, el celler encantat perquè les vendes es disparen. I després hi ha aquells cellers que no estan disposats a cedir els seus vins de manera gratuita als gurús, (ara li he agafat estima a parauleta), i ja són vetats i oblidats per el món del vi, exagerant una mica. Però per sort no tots som iguals i cada cop hi ha més gent que es deixa portar per les seves sensacions i no per l'etiqueta o el paladar d'un desconegut. Ho sento però mai serà el mateix un selva de mar del 2007 que un del 2013. Hi ha vins que necessiten viure per fer-nos viure.
Salut i Empordà.
D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Estela.
Cupatge de Garnatxa, Syrah i Samsó amb una criança de 15 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color granatós amb el rivet rosat de capa mitja i amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
A nas aromes de fruita madura, maduixetes silvestres, gerds, móres, agradables notes de sotabosci rosada, molsa, especiat, regalèssia, subtils notes de pebre i un fantàstic fons mineral, notes metàl·liques i torrats quasi inexistents.
A la boca presenta un agradable frescor gràcies a una encara molt present acidesa, agradable i ampli, equilibrat, amb les notes de sotabosc i les espècies, amb uns tanins madurs i sedosos, de gran persistència i un final llarg i mineral.
En algun lloc vaig llegir que era un vi molt potent amb molt reducció animal i excessivament sec, després vaig poder comprovar que es referien al 2013, jo us puc assegurar que no té res a veure amb el que he tastat i la gran evolució d'aquest 2007
El preu a botiga uns 17 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada