HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dimarts, 23 d’agost de 2016

Espelt Terres Negres 2013

LA FÀBRICA DEL GEL

Continuem un dia més, i com cada any per les màgiques terres empordaneses, sense deixar de gaudir ni un sol moment de la família i de tot el que ens envolta, passejades per la platja, excursions per les fantàstiques cales de la costa brava, bronzejats espectaculars a la sorra, i el que més ens agrada per sobre de tot..., la gastronomia de la zona. Aquest cop ens quedem a sopar per Palamós, i com cada any no podem faltar a la nostra cita amb la Fàbrica del Gel, un cop més aquí estem, junts tots tres en una taula rodona per compartir el que més ens agrada, les nostres vides i quelcom més....
Salut i Espelt!!


D.O. EMPORDÀ.
Celler Espelt.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès i posteriorment 3 mesos en dipòsits d'inox per acabar reposant 12 mesos més en ampolla.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci, de capa mitja-alta amb llàgrima lenta i abundant que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
El nas desprèn foscor, però a mesura que respira ens dóna molta complexitat aromàtica, destaca la fruita negra madura, nabius, móres, cireres, mediterrani, herbes aromàtiques com el llorer i romaní, espècies, pebre i quelcom de vainilla, apareixen  les notes minerals de grafit i els agradables torrats, cacau i cafè, quelcom mentolat.
A la boca és un vi potent i intens, molt ampli, equilibrat, amb un punt càlid ben compensat per la seva bona acidesa, tanins sedosos molt agradables, post gust a fruita negra madura, torrats fins i vainilla, de bona persistència i final llarg amb notes mentolades.


Un vi potent, profund, de molta amplitud i llaminer, un vi de l'Empordà.

Salut.

Chateau Prieuré-Lichine 2002

EL DIA DE L'ORADA.

Després de quinze dies gastronòmicament molt intensos, vam decidir fer una petita escapada a s'Agaró, i dedicar un dia al relaxant món de la pesca. Evidentment això no vol dir que vam deixar de gaudir d'algun bon àpat durant els dies que vàrem estar a Villa Trampix. L'idea era pescar el primer plat del sopar i rematar-ho amb una bona mitjana de vedella de Girona i així anar a dormir ben lleugerets. Doncs la veritat és que la jornada no podia haver anat millor, ja que un dels companys de pesca, el més principiant, va tenir la gran sort de pescar l'orada salvatge més maca que he vist mai, i el gran Esteve, també conegut com a wonder boy, va ser el triomfador de la jornada al pescar dos fantàstics llobarros amb arpó. Després d'aquest dia tant exitós toca la recompensa a la taula i com sempre acompanyats per bons vins.
Salut i visca la tita!!


APPELLATION MARGAUX CONTRÔLÉE - BORDEAUX
Celler Chateau Prieuré-Lichine.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Merlot i Petit Verdot amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color robí amb tons granats i rivet rosat, de capa mitja i amb una abundant llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas és embruixador, intens i de gran complexitat, la fruita molt present, notes de cireres, nabius i groselles en confitura, agradables notes de tabac aromatitzat, especiat, vainilla, clau, pebre, mentolat, mineral amb notes de carbó i de terra mullada, i un agradable record de refresc de cola, fons amb notes dels fins torrats.
A la boca ens tornen el conjunt d'aromes trobats al nas, entrada de gran finor, sedós, ampli i envoltant, estructurat, manté una bona acidesa que li aporta un punt de frescor final, tanins evolucionats de tacte vellutat i molt fins, de molta persistència i amb un final molt llarg amb notes minerals i mentolades.


Gràcies per compartir-lo.

dijous, 4 d’agost de 2016

The Flower and the Bee 2015

L'ESTARTIT 2016  /2

Ha estat veure l'ampolla i automàticament pensar en la meva infància, i tot el que va significar per a mi aquest collons d'abella.

En un indret multicolor va néixer una abella sota el sol, i va ser molt famosa al lloc per la seva alegria i bondat. I a la petita abella li van posar Maia, la entremaliada i dolça abella Maia. Maia vola sense parar en el seu món sense maldat. No hi ha cap problema que no solucioni Maia, la entremaliada i dolça Maia, Maia jo t'estimo Maia, vine i parla'ns de tu.

Uff! quasi ploro d'emoció!

Un dia rodó, hem menjat i begut de p....  mare en un entorn fantàstic i taral.lejant la Maia.
Salut i Treixadura!


D.O. RIBEIRO.
Celler Coto de Gomariz.
Monovarietal de Treixadura amb una criança de 7 mesos en dipòsits d'inox.
A la vista bonic color groc palla brillant amb reflexes daurats, de bona untuositat, amb fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és expressiu però sense excessos, molt varietal, aromes nets de la fruita blanca madura, records cítrics, llima, records florals i notes salines sobre un fons amb records minerals.
A la boca és un vi suau, agradable, fresc, bona combinació de la dolçor de la fruita blanca i la seva bona acidesa, untuós en boca sense ser glicèric, llaminer i fàcil de beure. Un vi divertit i sense complicacions, com el seu nom.



Divertit i alegre.




El preu a botiga uns 8-9 euros, al restaurant uns 14 euros.

GR-94 2014

PALAMÓS 2016  /1

Després de mesos i mesos esperant aquest moment, per fi unes vacances ben merescudes, i el cert és que hem de gaudir intensament cada minut, perquè tal com vénen se'n van. Però millor no pensar en això, ara toca festa grossa i un vinet no pot faltar. Arranquem les nostres humils vacances a Palamós amb un Albariño de las Rías Baixas del celler empordanès Perelada.
Som-hi i que no pari!


D.O. RÍAS BAIXAS.
Celler Perelada.
Monovarietal d'Albariño amb una criança de 6 mesos en dipòsits d'inox amb les mares.
A la vista color groc palla brillant amb els típics reflexes verdosos clar, untuós, amb formació de fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és força expressiu i amb bona intensitat, aromes de la fruita blanca com la pera, quelcom cítric, subtils notes salines i molt floral, rosa i gessamí, subtil fons molt fi amb notes de fleca.
A la boca és untuós, de sensació sedosa, molt floral i afruitat, fresc, amb una molt bona acidesa, ben combinada amb les notes salines, de persistència mitjana amb notes anisades i amargues i final llarg.



Comercial però interessant.


El preu a botiga uns 10 euros, al restaurant 14 euros.

Finca Terrerazo 2010

WINE IN BLACK

Aquest vi segons diuen està elaborat per oferir la màxima expressió de la varietat bobal d'una finca molt mediterrània. Un vi molt especial que no s'elabora cada anyada, perquè segons ens diuen, sempre pugui entregar-nos la finor dels seus sòls calcaris i els matisos aromàtics del seu nas tant expressiu.
Però, per oferir la màxima expressió de la varietat i del terrer, potser no seria millor despullar el vi?. Per què vestir-lo de gala amb roures que potser l'únic que faran és maquillar-lo, i en alguns casos espatllar-lo?. Per què buscar un bouquet i una complexitat aromàtica que potser la varietat en si ja ens dóna?. I si no fos així, per què no gaudir a pèl de la part més divertida i fresca d'una varietat autòctona i mediterrània?.

No sé, tot són diferents punts de vista, no?


D.O. EL TERRERAZO.
Bodegas Mustiguillo.
Monovarietal de Bobal amb una criança de 21 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci, de capa mitja-alta de llàgrima fina i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és un vi que desprèn foscor, de bona intensitat, fruita negra molt madura, móres, nabius, cireres, notes d'olivada i sotabosc, terra negra, mineral, grafit, mina de llapis, notes especiades, clau, pebre, regalèssia i notes torrades que destaquen força.
A la boca és un vi amb molt cos, ampli, envoltant i corpulent, de sensació cremosa, càlid, destaca la regalèssia, les espècies i sobretot la fusta, acidesa equilibrada i tanins madurs, dolços, de persistència i final mig, amb post gust amb records torrats i balsàmics.


Una altre expressió de la varietat Bobal.


El preu uns 25 euros.