HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vernaiolo 2015

EN SEGON PLA

Vins per acompanyar i despreocupar-se del tot, vins per no patir gaire i gaudir d'una vetllada amb les amics on l'ampolla queda en un segon pla, però el vi que no falti. Menjarem pizza i com que la carta de vins sincerament hem de dir que fa plorar, de poca pena, i les copes millor ni ho comento, ens resignarem a beure un chianti italià, que finalment no estarà tant malament, pel que acabarà sent tot plegat.
Passejarem per la Toscana acompanyats pels autòctons, Sangio i Canaio, i amb un forani molt bon amic de la zona, en Merlo, esperem que el tomb sigui força profitós, i sinó això ja ho tindrem.


D.O.C.G. CHIANTI.
Rocca delle Macie.
Cupatge de Sangiovese, amb un petit percentatge de Canaiolo i Merlot sense criança en fusta.
A la vista color vermell robí amb el rivet grana, de capa baixa i amb poca llàgrima, net i brillant.
Al nas és un vi directe, sense complexitats, la fruita vermella fresca, maduixes, cireres, gerds, records de llaminadures i quelcom de ketchup i poca cosa més.
A la boca és àgil, de glop fàcil, amb poc cos, llaminer i afruitat, quelcom especiat amb una bonica acidesa i amb uns tanins fins i molt suaus, de persistència baixa i final amb records de fruita.



Un vi correcte per un sopar informal amb una bona pizza i els amics durant la Shopping night.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada