HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Coudoulet de Beaucastel Blanc 2009

EL MITE DEL RHONE

L'any 1321, en època del Papa Joan XXII, quatre barrils del celler papal van arribar a Châteauneuf per ser omplerts amb vi; aquí va començar la història del vi “du-Pape”. La història del Château de Beaucastel, situat a la part més septentrional de l'actual AOC, es remunta a 1549, quan Pierre de Beaucastel va comprar un graner i unes terres a Coudoulet.
Al celler s'intenta que el raïm segueixi sent el protagonista i l'ús de la fusta és sempre mesurat, res de roure nou ni de tècniques modernes, clarifiquen amb clara d'ou i mai es filtra, ja que estan convençuts que aquesta pràctica desvirtua els vins.
Són un celler que senten una especial devoció pel monastrell, varietat que quan madura completament ofereix una densitat i estructura que permeten al vi envellir com a molt pocs dels vins del sud del Rhône. La garnatxa també sol ser part important en els cupatges però no es permet que domini el vi. Com a curiositat explicar-vos que ens els millors anys, quan la qualitat és excepcional s'elabora la ja mítica cuvée “Hommenage à Jacques Perrin”, un vi que va esdevenir immortal des del primer dia en què va veure la llum per la seva enorme qualitat i la seva petitíssima producció.

Algun dia s'haurà de provar, fins aleshores ens conformarem amb els petits de casa.


APPELLATION COTES-DU-RHONE CONTROLÉE
Chateau de Beaucastel
Cupatge de Bourboulenc, Marsanne, Viognier i Clairette Blanche amb una criança de 8 mesos en bótes de roure francès i en dipòsits d'inox.
Ala vista color groc intens amb tonalitats daurades, untuós, d'abundant llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas és mostra profund, intens i expressiu, amb molta complexitat aromàtica, notes de fruita com el préssec i l'albercoc, melmelada de cítrics, records de iogurt de llimona, aromes florals, roses blanques i gessamí, records de mel i de cera d'abelles, herbes seques, fulla de te, orellanes, pell de taronja, i un agradable nota mineral calcària, guix, que envolta tot el conjunt.
A la boca és intens, gras, ampli, molt envoltant, tot i això es mostra fresc, amb una agradable textura sedosa, sec, amb una acidesa justa, però amb complexitat i molt recorregut, amb records de la fruita i les espècies, de molta persistència i un final afruitat i floral amb subtils records amargs i minerals.




Un vi que demana menjar, i nosaltres n'hi hem donat bastant.


El preu a botiga uns 25-26 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada