HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Tiques 2016

PARLA LA TERRA.

"Els vins són melodies que s'obtenen dels raïms, cada part del raïm aporta una sonoritat diferent, específica: la pell, la polpa, la rapa, la llavor, les mares. Totes són necessàries per obtenir la melodia final".
Darrere aquesta filosofia hi ha un home enamorat de la terra, un home que escolta, un home que respecta, un home que sent. Entén la terra com un organisme viu, l'observa, l'escolta, i aprèn d'ella, la tracte amb reverència i admiració.
" La terra, les plantes, els insectes..., les vinyes et toquen, et senten, per això els hi dono el millor de mi, per intentar rebre el mateix de tots ells i elles".

Salut i Xarel.lo!


SENSE D.O.
Celler Joan Rubió – Cal Tiques
Monovarietal de Xarel.lo amb una criança en tines de terrissa i dos mesos en botés de roure.
A la vista color groc palla intens amb reflexos daurats i ataronjats molt pàl.lids, cerós, amb llàgrima fina i abundant, brillant.
Al nas és profund, intens i complex, amb molta intensitat aromàtica, notes de fruita blanca, poma i pera madura, aromes cítriques molt delicades recordant la taronja i la pell de llimona, subtils notes anisades i de fruits secs, i quelcom d'escabetx.
A la boca es mostra intens i profund, com al nas, de bon volum, sec, ampli i amb una certa sensació greixosa, apareixen les notes anisades i de confiteria molt agradables, és fresc amb una acidesa vertical, molt persistent, etern, amb un final molt llarg i amb una certa salinitat.


Fàntastic! Un Xarel 10!!


Gràcies per existir.


El preu a botiga uns 24 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada